La psicología como ciencia y profesión

La psicología es tanto una ciencia como una profesión, dedicada a comprender cómo las personas piensan, sienten, se comportan y aprenden.

La psicología como ciencia

Como ciencia, la psicología es el estudio de la mente humana y sus amplias funciones e influencias. La investigación psicológica avanza nuestra comprensión de la emoción humana, la personalidad, la inteligencia, la memoria, la percepción, la cognición, la atención y la motivación, así como los procesos biológicos que impulsan estas funciones y comportamientos humanos.

En esencia, la psicología estudia a individuos y grupos para comprender mejor cómo funcionan las personas, las comunidades y las sociedades y las formas de ayudarlos a prosperar.

La psicología como profesión

El objetivo de la psicología no es solo estudiar el pensamiento y el comportamiento humano, sino poner en práctica ese conocimiento, ayudar a las personas, las comunidades y la sociedad en general a resolver los problemas cotidianos y mejorar la calidad de vida.

Por lo tanto, la psicología es también una profesión, dedicada a ayudar a las personas y a la comunidad a encontrar soluciones a problemas de la vida real, como mejorar la salud mental y el bienestar, el aprendizaje, el rendimiento, las relaciones y la cohesión social.

EXERCICI FÍSIC I DEPRESSIÓ

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’exercici no és necessàriament l’únic tipus d’activitat física relacionada amb la depressió més baixa. En particular, les pautes de l’OMS informen que diversos subconjunts d’activitat física (caminar, anar en bicicleta o esports) en diferents dominis de la vida diària (treball, casa o oci) estan relacionats amb un menor risc de depressió quan es realitzen 30 minuts d’activitat a el dia, 5 vegades en la setmana, amb una intensitat moderada (en intensitat moderada seu cor bategarà més ràpid i respirarà més fort del normal, però encara podrà parlar).

D’acord amb les pautes de l’OMS, una sèrie d’estudis suggereixen que els subconjunts d’activitat física de la vida diària, inclosos el ciclisme, les caminades o les caminades llargues, s’associen amb una disminució de la gravetat de la depressió; és important destacar que aquests subconjunts no tenen les característiques potencialment impositives de l’exercici (per exemple, planificat, supervisat o grupal).

Encara que l’exercici és un tipus d’activitat física amb efectes antidepressius ben establerts en entorns clínics, els pacients ambulatoris amb depressió sovint poden abandonar els programes d’exercici basats en la comunitat. Una possible explicació suggereix que poden considerar que l’exercici és massa esgotador, ja que és planificat, repetitiu, estructurat i deliberat, i ha de ser grupal i supervisat segons les pautes per al tractament de la depressió, va explicar el Dr. Ioannis D. Morres, autor principal d’una nova investigació que monitoreó objectivament el moviment de pacients amb depressió i va trobar que l’activitat física moderada, però no d’intensitat lleugera, està associada amb símptomes depressius reduïts (Morres et al., 2019).

Però l’evidència prometedora dels enllaços antidepressius dels subconjunts d’activitat física es deriva típicament de mesures subjectives (autoinforme). Les mesures subjectives sovint poden registrar informació inexacta causa de la poca concentració i habilitats de memòria dels pacients deprimits. Per tant, una sèrie d’estudis que informen la manca d’una associació entre l’activitat física mesura subjectivament i la salut mental són sorprenents i potencialment confusos.

Per proporcionar aclariments rellevants, els investigadors van explorar si l’activitat física mesura objectivament en la vida diària està relacionada amb una depressió més baixa en pacients ambulatoris deprimits grans amb diagnòstic clínic (18-65 anys) sense ideació suïcida. Aquest grup objectiu va ser seleccionat perquè és el grup de tractament més freqüent en els serveis comunitaris de salut mental.

Professionals de la salut (responsables de l’tractament dels pacients) van remetre als pacients elegibles a aquest estudi. Es va demanar a dinou pacients que usessin dispositius acceleròmetres triaxials de maluc durant 7 dies consecutius (a part de les hores de bany / son) per registrar objectivament l’activitat física. Els acceleròmetres són dispositius petits (3.8cm x 3.7cm x 1.8cm) i lleugers (27gr) amb un cinturó elàstic. Es va aconsellar als pacients que evitessin modificacions en l’estil de vida durant la participació en l’estudi. A l’tornar els acceleròmetres en el dia 8, també es va avaluar la gravetat de la depressió durant els darrers 7 dies.

Els pacients ambulatoris amb depressió major moderada a lleu registrar 31.19 minuts d’activitat física d’intensitat moderada diària en la vida diària. Aquesta quantitat d’activitat física d’intensitat moderada es va relacionar amb una depressió més baixa. L’activitat física de poc intensitat no estava relacionada amb la depressió.

El nostre estudi suggereix que aproximadament 30 minuts d’activitat física d’intensitat moderada en la vida diària de pacients ambulatoris amb depressió major lleu a moderada sembla ser un contribuent important per reduir la gravetat de la depressió, sostenen els autors.


Advertiments en la interpretació de les troballes

No es va examinar la contribució de l’activitat física de domini específic (com el transport a la feina, activitats domèstiques o d’oci, etc.) o l’activitat física de tipus específic (com caminar, caminades llargues, manteniment de la llar, etc.) per reduir la depressió.

Tampoc es van usar controls no deprimits per examinar les diferències enfront dels pacients ambulatoris amb depressió major.

Finalment, no es monitoreó si els pacients ambulatoris amb depressió major estaven motivats cap a una major activitat física com a resultat de la seva participació en l’estudi. Els investigadors necessiten explorar la contribució de l’activitat física de tipus i domini específics a la depressió mentre examinen les diferències entre els grups i controlen els efectes de confusió de la motivació.

En suport de futures investigacions, és encoratjador observar que el 70% dels pacients elegibles van participar en el nostre estudi i van mostrar un alt temps d’ús vàlid dels dispositius acceleròmetres; A més, només un participant (5%) va abandonar (a causa de raons personals), van ressaltar els investigadors.

Referència bibliogràfica:

Morres, ID, Hatzigeorgiadis, A., Krommidas, C., Comoutos, N., Sideri, E., Ploumpidis, D., … Theodorakis, I. (2019). Objectively Measured physical activity and Depressive symptoms in adult outpatients diagnosed with major depressió. Clinical perspectives. Psychiatry Research, 280, 112489. https://doi.org/ 10.1016 / j.psychres.2019.112489

Font: Psypost
Maria Fernanda Alonso

Recomanacions dels psicòlegs per superar el confinament

Evitar que emocions com la por, la tristor, l’avorriment o l’angoixa interfereixin en la ja prou complexa situació sanitària.

Consells útils per mantenir la calma i viure amb intel·ligència i bona disposició el fet de no poder sortir de casa.

1. INFORMAR-SE BÉ: Consulta canals oficials, evita la sobreinformació i contrasta els continguts de les xarxes socials.

2. INFORMAR BÉ ELS ALTRES: Si t’has contagiat, explica-ho de forma clara i ràpida. Evita escampar rumors i informacions falses. Si tens infants a càrrec teu, respon a les seves preguntes de manera entenedora, sense mentir ni alarmar. Si tens persones infectades a càrrec teu, ofereix-los suport emocional i material. Si tens persones ingressades en una residència, vetlla perquè estiguin ben informades i sàpiguen el motiu de l’absència de visites.

3. ORGANITZAR-SE: A casa, acorda la logística domèstica durant la quarantena (compres, cura dels familiars, espais aïllats, etc.) No donis res per suposatA la feina, explica de forma clara i imminent la teva situació als teus superiors, equips i proveïdors, per poder prendre decisions i canviar rutines si cal. Si és possible pacta el teletreball i/o la delegació en altres persones, i estigues al dia de les mesures extraordinàries que pugui aprovar l’Administració.

Si has de treballar des de casa, estableix un espai i un horari al més semblant possible al que feies abans. Mantenir certes rutines t’ajudarà a mantenir l’ordre mental i la sensació de normalitat.

4. ESTAR CONNECTAT: No poder veure els teus en persona no significa no estar-hi en contacte! Truca’ls, envia’ls missatges, feu videoconferències… Us sentireu menys aïllats i més a prop.

5. CUIDAR-SE I PROTEGIR-SE: Segueix les recomanacions i mesures de prevenció de les autoritats sanitàries. Confia en la ciència i en el nostre sistema de salut. No prenguis més mesures de les necessàries. Això no et farà estar més segur i, en canvi, alimentarà la teva por i la dels que t’envolten, en especial la dels més petits. No facis consultes mèdiques supèrflues i fes vida normal en la mesura del que sigui possible.

6. RELAXAR-SE I DISTREURE’S: Accepta que hi ha una part de la situació que no pots controlar ni preveure. Utilitza tècniques per relaxar-te (respiracions profundes, ioga, meditació, activitats o moviments que ens facin sentir bé). Intenta fer exercici , sobretot si el teu confinament és preventiu. Gaudeix del teu temps lliure i de la gran oferta d’oci en línia gratuït de què disposes. Fes servir el sentit de l’humor.

7. TREURE’N LA PART POSITIVA: Tens un moment per parar i reflexionar sobre les teves prioritats. És una gran ocasió per compartir tasques domèstiques i donar-hi valor. Aprofita la calma per imaginar i crear: jocs per als infants, guions de teatre, poemes, il·lustracions, invents, projectes que tenies en un calaix. Recorda que només es tracta d’una situació temporal, passada la qual tots haurem après moltes coses.