Categorías
Actualidad Análisis-Estudios-Estadísticas Notícias

Los psiquiatras alertan: Viene una epidemia de trastornos de salud mental

RESUMEN

Los médicos de Salud Mental avisan de que cuando pase la etapa más crítica del coronavirus llegará «otra epidemia»: la de las enfermedades psiquiátricas. «Las depresiones y otras patologías se multiplicarán por dos tras estas semanas», avanza José Manuel Montes, jefe de sección de psiquiatría en un hospital madrileño.

«Estos días se consume más alcohol y hay alteraciones en la alimentación. Se consumen más grasas, más azúcares rápidos… Las personas tienen ansiedad y se sufre el aislamiento social y físico que influye también en la salud mental»,  expone por su parte el doctor José Ángel Arbesú, miembro del comité de la Estrategia Nacional en Salud Mental del Ministerio de Sanidad.

Estos expertos señalan que el riesgo de enfermar es transversal: afectan tanto los contagiados que superen la enfermedad, como las familias de personas fallecidas por coronavirus, como los sanitarios y como la población en general que padecen serios problemas como la pérdida del trabajo. En un encuentro virtual de la Sociedad Española de Médicos de atención Primaria (SEMERGEN) indican además que un problema importante es el abuso de ansiolíticos y psicofármacos.

En este punto, José Manuel Montes subraya que es «la incertidumbre» lo que provocará esta «epidemia».  «Aunque tenemos pocos datos, sí que
sabemos que después de estas situaciones de epidemias, de sufrimiento
a nivel social, se multiplican por dos prácticamente los problemas de ansiedad y depresión», expone este experto.

El duelo no superado es uno de los causantes de las enfermedades mentales.
Agrega que ya en la atención Primaria estos casos eran «tremendamente numerosos» y ahora, como mínimo, «se duplicarán estos trastornos mentales leves y graves».  «Esta situación estresante a cada uno le afecta de una manera distinta, pero a las personas vulnerables especialmente», manifiesta. Una clave son los duelos. «No hay que tener miedo a llorar», recomiendan sobre esta cuestión.

Entre la población de riesgo el doctor Vicente Gasull menciona a los sanitarios.  Alude a un estudio realizado en China con más de 1. 000 profesionales de la salud, donde el 54% presentaba síntomas de depresión; el 45%, ansiedad y el 35%, tensión.

Miedo a contagiarse

Además de la falta de dinero y el desabastecimiento de medicamentos y comida, estos médicos apuntan al grave problema del aislamiento y el autocuidado.  «El paciente también tiene miedo incluso a que el propio sanitario se enferme,  se puede perder este contacto para evitar ser contagiado», explica este experto apuntando a la estigmatización de algunos colectivos.

 

Profesionales sanitarios trabajando contra el coronavirus.
«Otro de los riesgos es que en muchas ocasiones nos creemos que tenemos que solucionar todos los problemas. Esto nos lleva a una autoexigencia que puede llevar a una ansiedad y a una mayor vulnerabilidad. Y ahí está el riesgo de caer en un trastorno mental», afirma el doctor Gasull.

Se puede igualmente llegar a caer en «la paranoia».  «Nos invade el temor extremo de llevar el virus a casa. Hay que afrontar ese miedo con las mismas herramientas con las que antes combatíamos ese sentimiento. Lo único que va a hacer esto es provocarnos mayor angustia, mayor malestar, e incluso distorsionar totalmente la percepción de la realidad.  Hay que tratar de evitar obsesionarse con el tema», remarca este médico valenciano.

También están los niños y los adolescentes, más aún si sufren trastornos previos. «Me sorprende lo bien que en general lo están llevando», apunta José Manuel Montes.

«Lo olvidaremos pronto»

A preguntas sobre si después de esta crisis la sociedad saldrá más fuerte, este doctor es «pesimista».  «A medio y corto plazo vamos a tener más problemas de salud mental a nivel global. Por desgracia, siempre que han ocurrido este tipo de situaciones, el recuerdo dura poco quizá por un mecanismo evolutivo positivo. Nos olvidamos enseguida y volvemos rápidamente a nuestros hábitos», sostiene para remarcar lo «fundamental» que es «aprender de esta experiencia en todos los sentidos».

Sobre este tema, el doctor Sergio Minue señala que la atención Primaria es clave en este tema. «Creo que los profesionales de atención Primaria tienen una asignatura pendiente con la Salud Mental porque, entre otras razones, nos hemos acostumbrado, por tener consultas de cinco minutos, a que la alternativa natural es el psicofármaco. Pero esto no se va a resolver sólo con psicofármacos y evidentemente la cuestión del acceso a un psicólogo, a la psicoterapia, o algo similar es caro», expone.

Fuente periodística: Ok Diario
Url corta de esta página: http://psiqu.com/2-61528

Categorías
Análisis-Estudios-Estadísticas

Els homes que fan bullying a les dones

Per massa temps, els homes amb «mal temperament» s’han sortit amb la seva i les seves expressions incontrolades d’ira i frustració, i la societat minimitza aquest comportament immadur, similar al dels nens, atribuint-ho a estúpides convencions: «els nens seran nens», o «així és com són els homes».

Un home amb mal temperament hauria de ser considerat tan perillós i destructiu com, diguem, fumar. Llavors per què tants homes amb tendència a explotar es surten amb la seva?

Hi ha taxes molt més altes d’homes que accepten la seva «mal geni», mentre que poques dones amb les que he treballat mostren un problema similar amb la ira. El que és més, he descobert que molts dels homes que tenen mal temperament deslliguen el pitjor en la seva núvia o esposa, especialment si viuen junts.

Per què la majoria dels homes que tenen mal humor no canvien? Sovint és perquè la gent al seu voltant els deixa sortir-se amb la seva. En altres paraules, sovint no hi ha conseqüències per a la seva enrabiada temperamental. Les raons per les quals les dones i molts homes gais deixen que les seves parelles masculines es surtin amb la seva és perquè sovint tenen massa por de enfrontar-los o de fer-los rendir comptes. He treballat amb clients masculins que lluiten amb els mals temperaments, i alguns d’aquests homes també mostren trets narcisistes de personalitat. Específicament, aquests homes estan perpètuament més enfocats en els seus propis sentiments i imatge d’auto-importància i poder del que estan enfocats en com algú en una relació amb ells se sent. En l’arrel de tot això, un home adult que actua amb el seu mal geni és egoista. Si no ho fos, buscaria l’ajuda que necessita (d’un terapeuta, pastor, qualsevol que estigui obert a ajudar) i faria el responsable: deixar d’espantar les persones més properes a ell.

Si pots canviar la forma en què reacciones a la rauxa de temperament d’un home, realment pots canviar la dinàmica en la relació. En les relacions amb un abusador amb mal temperament, procés es desenvolupa sovint com segueix: l’home explota; la dona tracta de calmar i fer-lo més feliç, o ella s’allunya d’ell físicament a la casa o apartament com si s’amagués. Si estàs a l’extrem receptor del seu temperament desagradable, entén que l’home està 100 per cent centrat en els seus propis sentiments, i aquí rau el problema. La propera vegada que perdi els estreps, sigues clara i digues-li com et sents amb una expressió facial i un to de parla neutrals. Digues: «Has de prendre el teu mal temperament i sortir o anar a un altre lloc perquè el teu enuig em fa sentir extremadament incòmoda». Si es nega a anar-se’n, hauries sortir una estona si pots. El punt clau: Quan tornis, no sentis pressió per reunir-te emocionalment amb ell. El major error que cometen les parelles en una situació com aquesta és intentar tornar a connectar a través del sexe. En el seu lloc, sepárense una mica per un dia o dos.

Categorías
Análisis-Estudios-Estadísticas

Cuando el sexo supone un suplicio

Una de cada diez mujeres sufre dolor en sus relaciones sexuales

Los ejercicios de suelo pélvico, la mejor terapia para el dolor vaginal
Los ejercicios de suelo pélvico, la mejor terapia para el dolor vaginal GETTY IMAGES

En el vaginismo se produce un espasmo que evita incluso la penetración. En la dispaurenia es la musculatura vaginal y cómo responde al pene lo que causa la dolencia. Casi el 10% de las mujeres sufre dolores durante el coito.

Maite no ha tenido buen sexo prácticamente nunca. Lo suyo no es una cuestión moral o religiosa, es algo tan sencillo como que ve las estrellas cada vez que lo intenta. Al principio pensó que sería un tema de lubricación, así que recurrió a aceites y geles para acompañar sus coitos. Conseguía así que el pene entrara sin problema, pero era llegar dentro y, literalmente, morirse del dolor. Da igual cómo estuviera y dónde se pusiera. Tenerlo dentro implicaba dolor. Primero, cambiaban de postura: de la del misionero a la del perrito, de esa a ponerse de lado. Venga lubricantes de todos los sabores y colores. Daba igual. Dolía. Mucho. A Maite le diagnosticaron dispaurenia después de un par de consultas, pero hasta que no ha hecho gimnasia vaginal no ha dejado de sufrir con sus relaciones sexuales. Con lo que todo eso conlleva.

El machaque no fue solo físico. La sensación de dolor era tan real como para dejar de intentarlo. Al final sus relaciones jamás eran tan buenas como le apetecía. Aprendió todo lo que le hizo falta en sexo no coital y se siente a la perfección con su actual pareja, pero, como a todas, a veces le apetece que el sexo sea de lo más convencional: «Nos inventamos de todo. Nos hicimos expertos en sexo tántrico para alcanzar el orgasmo sin penetración. Pusimos especial énfasis en el sexo oral. Nos deleitamos con masajes y cuidados de todo tipo, pero (suelta una carcajada antes de seguir hablando por teléfono) yo echaba de menos que me la metieran. «Hasta que Maite no tuvo esta pareja que ha entendido que hay un problema, su vida está plagada de hombres que la tachaban de «frígida» o que no entendían que no pudiera tener penetración de ninguna de las maneras.

La musculatura vaginal es la responsable de que una de cada diez mujeres sienta dolor al tener relaciones sexuales con coito. «El dolor en la vagina sucede por un mal funcionamiento muscular, ya sea por debilidad o por hipertono». «Se puede contraer mucho la vagina y no tener tonificado el músculo o se puede apretar más o menos y tener la musculatura hipertonificada. En ambos casos producirá dolor. Por eso es importante saber exactamente cómo es la dolencia para ejercitar los músculos que sean apropiados». La musculatura de la vagina va por libre. El trabajo es conjunto entre la terapeuta, que deberá calibrar la gravedad de la situación y elegir los ejercicios apropiados para tonificar adecuadamente la vagina, y la paciente. «El trabajo de la paciente será semanal. Tendrá que hacer los ejercicios apropiados que se le vayan marcando. Y el de la terapeuta, igual, porque los ejercicios se van adecuando conforme se progresa.»

La musculatura de la vagina va por libre

El vaginismo es diferente. En la dispaurenia, el pene llega a entrar y a incomodar a la mujer; en el vaginismo, la propia vagina de la mujer reacciona ante la presencia del pene y se bloquea. Realmente impide que pueda entrar siquiera. Pero el espasmo no se produce solo por una cuestión física, sino que es un compendio de factores que, sumados, provocan esta reacción. El bloqueo es también emocional. La mujer no quiere tener esa relación sexual aunque ni ella misma sea consciente de ese rechazo. Y su cuerpo actúa. Por eso el trabajo debe hacerse desde ambos frentes: psicológico y fisiosexológico. Explora cómo hacer frente al vaginismo, una disfunción que afecta al 12% de las mujeres en edad fértil. Desde Anvag recoge los testimonios de mujeres de todo el mundo que han superado el vaginismo con el tratamiento adecuado. Este es de los más completos: ejercicios de suelo pélvico, trabajo con juguetes sexuales y acompañamiento psicológico. En menos del 24% de los casos es una causa física la responsable del dolor.

El sexo puede y debe provocar todo tipo de sensaciones, salvo dolor. En ninguna de sus posibilidades. Y, cuando aparece, hay que erradicarlo como sea.

Categorías
Test

TEST: ESTIC VIVINT UNA RELACIÓ TÒXICA??

Categorías
Análisis-Estudios-Estadísticas Test

TEST D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. PER QUINES FEINES ESTÀS MÉS CAPACITAT ? (PER TU O ELS TEUS FILLS)

Categorías
Análisis-Estudios-Estadísticas

El Nadal pot perjudicar a les parelles

El Nadal pot ser perjudicial per a les parelles. L’11 de desembre, unes setmanes abans de començar el Nadal, és el dia més probable perquè es trenqui una relació. A l’Estat espanyol augmenten les demandes de dissolució matrimonial. Així, de les 111.704 separacions i divorcis que es van produir el 2018, un 26% (29.108) va tenir lloc de gener a març. El primer dilluns hàbil de gener és el més crític i, de fet, els advocats del Regne Unit en diuen Dia D (Dia del Divorci).

Quins efectes nocius tenen aquests dies per a les relacions sentimentals? En primer lloc, si l’11 de desembre és el dia més crític per a les parelles, pot ser perquè és el moment en què es comunica o es decideix trencar, més que no pas el dia que la ruptura es fa efectiva. «Cal tenir en compte que una cosa és quan es produeix la ruptura (que moltes vegades és més un procés que un moment puntual) i una altra és quan es fa pública o es fa oficialment la petició de separació o divorci». En qualsevol cas, per què tantes persones trenquen la seva relació o comuniquen la seva ruptura sentimental just abans o immediatament després de Nadal?

Males dates tant per a les relacions noves com per a les més duradores

«Així com en la rutina és més senzill deixar-se portar per la inèrcia, en els períodes de vacances, i especialment per Nadal, les parelles saben que han d’afrontar un període intens de vida familiar i, per tant, és el moment en què precipiten la decisió».

«Pot ser que aprofitin el Nadal per a comunicar una ruptura (retinguda en la seva versió pública) que ja fa temps que ‘es va cuinant’, i així s’estalvien passar per les situacions familiars amb una relació que ja està trencada o molt deteriorada. S’estalvien, doncs, un bon maldecap, per dir-ho ras i curt. El Nadal et força, t’obliga a viure’l com un període familiar de proximitat emocional als teus, i aquest ambient familiar i amorós fa que encara pugui resultar més difícil mantenir una relació de parella que fa temps que està deteriorada».

«Si d’aquí a Nadal la cosa no ha canviat…»

«Passar les vacances en família, amb els pares, amb els fills i, és clar, amb la parella, si la tens, és una tradició, un ‘donat per descomptat’ de les nostres societats, en què se celebra el Nadal». Però aquestes dates també són per a moltes persones un període de reflexió després del qual el sociòleg assenyala un altre possible desencadenant de ruptures.

«Moltes persones aprofiten el nou any (o un període assenyalat) per a fer bons propòsits. No em resulta versemblant que pugui ser gaire general, però hi pot haver algun cas que decideixi començar l’any amb una nova vida en què ja no hi ha lloc per a una relació deteriorada. Diguem que el bon propòsit i  imaginar i començar a sentir tot el que això pot comportar de bo poden donar valor, ànims i impuls per a portar a la pràctica una situació (separar-se de la parella) en què ja fa temps que es pensa».

«Pot influir que el Nadal signifiqui un període de revisió personal i per tant inciti a la presa de decisions d’aquest tipus. L’experiència clínica ens ensenya que quan una parella està passant per una etapa crítica, és habitual que el membre més insatisfet estableixi deadlines del tipus: ‘Si d’aquí a Nadal la cosa no ha canviat…'».

Històricament, els divorcis i les separacions consensuats han estat més comuns que els no consensuats. El 2018, per exemple, 65.636 ruptures van ser de comú acord, en comparació amb les 46.068 que no van arribar a un conveni, segons l’estadística del CGPJ.

Amb acord o no, abans d’arribar a la separació, «a les parelles i famílies que estiguin passant per algun tipus de malestar relacional, els aconsello, principalment, que sol·licitin ajuda professional i que no triguin gaire», recomana Adrián Montesano. «Les possibilitats d’unió o separació sense patiment ni més conseqüències disminueixen com menys es triga a afrontar la situació amb ajuda professional o sense. Dit d’una altra manera, com més aviat millor.

I en el cas que la separació arribi en unes dates tan assenyalades com el Nadal, com s’hauria d’afrontar? «Malauradament, no estem preparats per a les pèrdues. Som una societat educada en l’aferrament. Però les ruptures de parella, quan toquen, són molt saludables», afirma Montesano i explica el perquè. «És important que siguem conscients del fet que l’estrès relacional és un dels factors que té més incidència en el benestar psicològic de les persones. Així, els membres d’una parella amb un nivell de conflicte alt o amb un grau alt de desvinculació emocional estan exposats a nivells d’estrès equiparables a haver patit un trauma i que poden desembocar en importants problemes de salut tant físics com psicològics. Així doncs, una ruptura a temps és sempre una victòria per a la família, inclosos els fills, si n’hi havia».

En qualsevol cas, «si li ha representat un shock, que busqui el suport dels seus. Si li ha representat una alegria, que ho celebri. Si li ha representat les dues coses, doncs que ho celebri en companyia dels seus».

Categorías
Relatos – Historias Videos

¿Qué es y porqué sufro ansiedad?