Depressió i Cap d’Any

Les festes de cap d’any són una celebració però molts les viuen amb depressió.

Passa el mateix cada dia. Quan es fa de dia, una persona es pot sentir activa, optimista i plena d’entusiasme per reprendre el ritme quotidià. Però a mesura que passen les hores la seva energia pot anar disminuint per finalment a el capvespre, quan mor el dia, arribar a sentir-embargada per la tristesa, perquè l’hora de l’ocàs crida a la reflexió, a la balança hi ha la introspecció.

Les pèrdues ocorregudes durant l’any que acaba, són els motius principals per caure en una depressió, perquè les festes de cap d’any ja viscudes amb els éssers estimats que han desaparegut, deixen una seqüela de records que són difícils d’esborrar, revivint el dolor que s’ha patit.

La forma de viure les experiències és part de la personalitat i les persones amb tendència depressiva solen identificar situacions com aquestes, d’acord al seu acostumat estat d’ànim procliu a respondre amb tristesa davant de qualsevol final.

No obstant això per a la majoria, aquesta celebració és viscuda amb l’alegria pròpia d’una festa que suposa principalment el reconeixement de tot el bo viscut durant l’any, els èxits obtinguts, el creixement experimentat, circumstàncies que alguns no aconsegueixen registrar obstinant-se a veure només la part fosca de la realitat.

Altres se senten aclaparats per les exigències a què es veuen sotmesos a cap d’any, perquè no són capaços de modificar pautes de comportament tradicionals que no volen acceptar.

Sempre tenim la llibertat de triar com passar-la bé sense molestar a ningú tenint en compte la nostra comoditat i les nostres necessitats. Però si ens aferrem a el compliment de costums familiars que ens obliguen a esgotar les nostres energies en l’intent, estarem predisposats a no gaudir dels moments agradables que puguin oferir-aquestes festivitats.

Alguns decideixen fugir i es traslladen a altres llocs avançant les vacances per no veure ningú i eludir l’allau de compromisos i activitats prèvies a les festes que els embogeixen.

No cal participar en una celebració familiar massiva si un no vol. Com sempre, cal aprendre a dir que no i evitar involucrar-se en una cadena d’obligacions que no tots estan disposats a acceptar.

Acaba un any però el més important és que comença un altre, amb nous desafiaments, en aquesta vida plena d’incertesa, en un món cada vegada més canviant i veloç que ens exigeix ​​cada dia més i que només podrem enfrontar amb optimisme.

COMO AFRONTAR QUE NOS FALTEN SERES QUERIDOS EN NAVIDAD

La Navidad es sinónimo de luces, color, alegría, compartir y estar con la familia. Pero, muchas personas pueden sentirse fuera de lugar durante estas fechas y es que, tras la pérdida de un ser querido, la felicidad que sienten quienes están alrededor no es compartida.

No obstante, aunque muchas personas puedan decidir suprimir la celebración de la Navidad, esta puede suponer una ayuda para poder transitar el periodo de duelo de una mejor forma.


Algunos consejos que merece la pena llevar a cabo:

Hacer una reunión familiar

Antes de la celebración de la Navidad es importante que mayores, jóvenes y niños participen en una reunión familiar. Deben cumplirse tres normas «nadie interrumpe cuando uno habla, hay permiso para expresar sentimientos y todos deben tener su tiempo, niños incluidos».

El objetivo es evitar huir de la emoción de dolor y poder compartirla con el resto de la familia. Pues, como indica esta psicoterapeuta, parece que el dolor debe sufrirse en soledad, ya que expresarlo puede suponer un mal trago para los demás. Esto es un error. Expresar las emociones es el camino más corto para poder transitar por el duelo y afrontar esta situación.

Esta reunión unirá a todos los miembros de la familia y les permitirá llegar a una resolución satisfactoria sobre qué hacer durante estas navidades. Para ello, se pueden repasar las tradiciones (montar el árbol, construir el belén, realizar una comida familiar, hacer el amigo invisible…).

Tal vez, surja la idea de poner la foto de la persona fallecida en un lugar especial donde situar velas, flores o, incluso, dejarle una postal. Quizás, se desee guardarle un sitio en la mesa con una silla vacía. Formas simbólicas, pero sanas, de recordar a esa persona que permitirán transitar el duelo.

Prestar atención a las emociones de los niños

Los niños se dan cuenta de todo y ellos también tendrán que pasar su propio duelo. Por ello, es conveniente animarlos a participar en la reunión y en todas las tradiciones que se haya decidido que se van a hacer. Lo importante es ser sinceros con ellos y no ocultarles que la persona ha fallecido.

El hecho de que los niños vean a los adultos expresar sus sentimientos y les den, a ellos mismos, la oportunidad de hacerlo los hará fuertes y resilientes.

El miedo a expresar emociones o a hablar con honestidad de lo que ha sucedido, tan solo generará temor en los más pequeños. Un miedo que no sabrán gestionar y que les marcará en su vida adulta. Por lo tanto, es mejor cambiar esta manera de actuar ante una situación de pérdida de un ser querido.

Exponer la propia vulnerabilidad es muy sanador

Aunque se decida suprimir la celebración de las fiestas, al final, esto no es más que una huida al propio dolor que no desaparecerá hasta que se gestione de la manera adecuada. Por eso, los dos consejos anteriores son importantes, pues la familia estará más unida y se apoyará en este momento tan difícil.

El dolor es natural, pero reprimirlo y no expresarlo es perjudicial. No se debe sentir vergüenza por exponer la propia vulnerabilidad ante la familia, donde cada uno de sus miembros está pasando por su propio duelo. Tener a la persona que se ha perdido presente, expresarse, llorar y hablar con los niños puede aliviar el dolor.

Hacer todo esto permitirá valorar a quienes se tienen al lado hoy y a aprovechar el tiempo lo máximo posible sin excusas. La pérdida de un ser querido es una situación sumamente dura. No obstante, «las lágrimas de emoción ante la pérdida de un ser querido son la manifestación más natural de amor que los seres humanos tenemos».

¿Nos vuelve «locos» ganar la lotería?

El premio acarrea nuevas responsabilidades y presiones al ganador-a, basándose en que el dinero no da la felicidad. Otros, por su parte, matizan que si tiene clara la idea de qué es la felicidad para si, una inyección económica en su cuenta bancaria no le perjudicaría realmente.

La preocupación que pueda sentir en el momento, es eclipsada por la alegría del premio, tal y como aseguran los expertos. Sobre si encontrar la felicidad o no, los estudios apelan al concepto de “adaptación hedónica”, que es la tendencia de las personas a estar “siempre insatisfechas”, y necesitar siempre algo más para sentirse felices.

La ciencia del cerebro… y su relación con el dinero

Efectivamente, aquellos que ingresen más dinero se sentiran más felices. No obstante, con el paso del tiempo, volverán a sentirse como al principio, ya que, una vez cubiertas sus necesidades, volverán a fijar sus objetivos en cuotas más altas.

La forma en la que ganar un gran premio de lotería afecta a cada persona, depende, de la propia persona.

El Nadal pot perjudicar a les parelles

El Nadal pot ser perjudicial per a les parelles. L’11 de desembre, unes setmanes abans de començar el Nadal, és el dia més probable perquè es trenqui una relació. A l’Estat espanyol augmenten les demandes de dissolució matrimonial. Així, de les 111.704 separacions i divorcis que es van produir el 2018, un 26% (29.108) va tenir lloc de gener a març. El primer dilluns hàbil de gener és el més crític i, de fet, els advocats del Regne Unit en diuen Dia D (Dia del Divorci).

Quins efectes nocius tenen aquests dies per a les relacions sentimentals? En primer lloc, si l’11 de desembre és el dia més crític per a les parelles, pot ser perquè és el moment en què es comunica o es decideix trencar, més que no pas el dia que la ruptura es fa efectiva. «Cal tenir en compte que una cosa és quan es produeix la ruptura (que moltes vegades és més un procés que un moment puntual) i una altra és quan es fa pública o es fa oficialment la petició de separació o divorci». En qualsevol cas, per què tantes persones trenquen la seva relació o comuniquen la seva ruptura sentimental just abans o immediatament després de Nadal?

Males dates tant per a les relacions noves com per a les més duradores

«Així com en la rutina és més senzill deixar-se portar per la inèrcia, en els períodes de vacances, i especialment per Nadal, les parelles saben que han d’afrontar un període intens de vida familiar i, per tant, és el moment en què precipiten la decisió».

«Pot ser que aprofitin el Nadal per a comunicar una ruptura (retinguda en la seva versió pública) que ja fa temps que ‘es va cuinant’, i així s’estalvien passar per les situacions familiars amb una relació que ja està trencada o molt deteriorada. S’estalvien, doncs, un bon maldecap, per dir-ho ras i curt. El Nadal et força, t’obliga a viure’l com un període familiar de proximitat emocional als teus, i aquest ambient familiar i amorós fa que encara pugui resultar més difícil mantenir una relació de parella que fa temps que està deteriorada».

«Si d’aquí a Nadal la cosa no ha canviat…»

«Passar les vacances en família, amb els pares, amb els fills i, és clar, amb la parella, si la tens, és una tradició, un ‘donat per descomptat’ de les nostres societats, en què se celebra el Nadal». Però aquestes dates també són per a moltes persones un període de reflexió després del qual el sociòleg assenyala un altre possible desencadenant de ruptures.

«Moltes persones aprofiten el nou any (o un període assenyalat) per a fer bons propòsits. No em resulta versemblant que pugui ser gaire general, però hi pot haver algun cas que decideixi començar l’any amb una nova vida en què ja no hi ha lloc per a una relació deteriorada. Diguem que el bon propòsit i  imaginar i començar a sentir tot el que això pot comportar de bo poden donar valor, ànims i impuls per a portar a la pràctica una situació (separar-se de la parella) en què ja fa temps que es pensa».

«Pot influir que el Nadal signifiqui un període de revisió personal i per tant inciti a la presa de decisions d’aquest tipus. L’experiència clínica ens ensenya que quan una parella està passant per una etapa crítica, és habitual que el membre més insatisfet estableixi deadlines del tipus: ‘Si d’aquí a Nadal la cosa no ha canviat…'».

Històricament, els divorcis i les separacions consensuats han estat més comuns que els no consensuats. El 2018, per exemple, 65.636 ruptures van ser de comú acord, en comparació amb les 46.068 que no van arribar a un conveni, segons l’estadística del CGPJ.

Amb acord o no, abans d’arribar a la separació, «a les parelles i famílies que estiguin passant per algun tipus de malestar relacional, els aconsello, principalment, que sol·licitin ajuda professional i que no triguin gaire», recomana Adrián Montesano. «Les possibilitats d’unió o separació sense patiment ni més conseqüències disminueixen com menys es triga a afrontar la situació amb ajuda professional o sense. Dit d’una altra manera, com més aviat millor.

I en el cas que la separació arribi en unes dates tan assenyalades com el Nadal, com s’hauria d’afrontar? «Malauradament, no estem preparats per a les pèrdues. Som una societat educada en l’aferrament. Però les ruptures de parella, quan toquen, són molt saludables», afirma Montesano i explica el perquè. «És important que siguem conscients del fet que l’estrès relacional és un dels factors que té més incidència en el benestar psicològic de les persones. Així, els membres d’una parella amb un nivell de conflicte alt o amb un grau alt de desvinculació emocional estan exposats a nivells d’estrès equiparables a haver patit un trauma i que poden desembocar en importants problemes de salut tant físics com psicològics. Així doncs, una ruptura a temps és sempre una victòria per a la família, inclosos els fills, si n’hi havia».

En qualsevol cas, «si li ha representat un shock, que busqui el suport dels seus. Si li ha representat una alegria, que ho celebri. Si li ha representat les dues coses, doncs que ho celebri en companyia dels seus».

NO estamos biológicamente predispuestos hacia la monogamia y que si la practicamos es porque somos pobres

«Hay dos cosas muy importantes en la vida: una es el sexo y de la otra no me acuerdo». ¿Realmente el sexo es tan fundamental?

El sexo es importantísimo, muchísimo más importante de lo que piensa la mayoría de las personas, de las instituciones y la sociedad en general. El sexo determina en gran medida nuestra calidad de vida, en el sexo tienen su origen muchos comportamientos. Y sin embargo, el sexo está ninguneado.



¿Quiere decir que la monogamia guarda relación con la economía?

Exactamente. Nosotros somos monógamos porque somos pobres. Solo hay que observar nuestra sociedad para entenderlo: los ricos no son monógamos, como mucho son monógamos secuenciales (es decir, a lo largo de su vida tienen consecutivamente varias parejas, una detrás de otra).

Los que no somos ricos no podemos ser monógamos secuenciales porque separarse y divorciarse conlleva un enorme daño económico. Y la poligamia (tener varios compañeros sexuales a la vez) también es muy caro, ni usted ni yo nos la podemos permitir.