Categorías
Medicamentos

Drogues d’ús recreatiu per tractar els casos més resistents de depressió

Són tractaments que han de quedar restringits als pacients resistents als antidepressius, i les substàncies al·lucinògenes s’han de prendre sempre en un hospital i amb un terapeuta expert.

La depressió és la primera causa de discapacitat al món occidental i les previsions és que vagi en augment. A dia d’avui un de cada 10 homes i una de cada 5 dones patiran una depressió al llarg de vida, i un 20% d’aquestes persones no responen als tractaments actuals.

Hi ha opcions, però encara no comercialitzades a Espanya i no exemptes de riscos. Són substàncies com la ketamina, l’èxtasi o els fongs al·lucinògens. Són substàncies consumides com a ús recreatiu, sovint de festa, i comercialitzades en el mercat negre amb tots els riscos que comporta. Però dins la salut mental sí poden tenir un benefici per al 20% de pacients amb depressió que no responen als medicaments actuals, perquè tenen també un potent efecte antidepressiu.

«Estem parlant de malalts que no són malalts que estan tristos; són malalts que tenen una malaltia tremendament greu i molts d’ells amb un risc de suïcidi molt important» explica Víctor Pérez Solà, cap de Psiquiatria de l’Hospital del Mar i investigador CIBERSAN.

A la meitat dels pacients resistents als fàrmacs actuals els funcionen aquestes drogues, segons els assajos. Fins ara l’única opció que quedava eren electroxocs. Amb aquestes substàncies s’obriria una alternativa a aquesta teràpia estigmatitzant i també amb importants efectes secundaris.

«Quan arriba el moment de dir ja no respons a res, hem de passar als electroxocs, és en aquell moment quan se li podria proposar, com a alternativa, utilitzar aquests fàrmacs. Perquè portem molts anys utilitzant els mateixos fàrmacs, amb petits canvis, que no han tingut un avanç important en el tractament de la malaltia mental. Estem buscant coses que fins ara no ens havíem atrevit a mirar.»

Un derivat de la ketamina ja es comercialitza als Estats Units per tractar la depressió resistent, i creuen que en un parell d’anys es vendrà també aquí. En poques hores el malalt millora, però també en pocs dies torna a recaure i ho ha de prendre molt regularment. Altres substàncies, com l‘èxtasi, que ha tingut bons resultats en l’estrès posttraumàtic, o els bolets al·lucinògens, per a la depressió i l’ansietat, encara estan en assajos i trigaran anys a tenir resultats, però confien que també podran aconseguir noves alternatives de tractament.

Però tot això no està exempt de riscos. Per això s’han reunit experts a l’Hospital del Mar, per discutir pros i contres. I les conclusions més bàsiques són: que ha de quedar restringits als pacients resistents als antidepressius, i que les substàncies al·lucinògenes s’han de prendre sempre a un hospital i amb un terapeuta expert.

«Perquè la millora de la simptomatologia depressiva està relacionada amb el fet que els malalts tenen el que se’n diu un bon viatge. I això només li pot proporcionar un terapeuta que estigui acostumat a tractar aquest tipus de símptomes i alteracions de conducta i de percepció. Això necessita tenir una estructura, necessita tenir més dades científiques de les que tenim i necessita utilitzar-se hospitalàriament, però sobretot utilitzar-ho amb professionals que estiguin formats per tractar els efectes secundaris que tenen aquestes substàncies.»

Perquè si no es fa bé podria desencadenar altres malalties mentals iguals o més greus que una depressió profunda, com brots psicòtics o tornar-s’hi addicte.

«En aquests moments estem en l’època internet. L’època internet vol dir que l’accessibilitat a les drogues ha canviat totalment. I això és un tema que hem de sobreafegir, alerta Marta Torrents, directora d’Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar:

«És veritat que són substàncies amb possibilitats de millorar i això ho hem de mantenir, però alerta com ho venem, com surt a internet: ‘Que bé que anirà la ketamina: estàs trist? En una hora estaràs bé’. I aquest és el risc que tenim en aquests moments.»

Por Xavier Conesa Lapena

Psicòleg , Sexòleg i Terapéuta de Parella .
El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999.

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.