Depressió i Cap d’Any

Les festes de cap d’any són una celebració però molts les viuen amb depressió.

Passa el mateix cada dia. Quan es fa de dia, una persona es pot sentir activa, optimista i plena d’entusiasme per reprendre el ritme quotidià. Però a mesura que passen les hores la seva energia pot anar disminuint per finalment a el capvespre, quan mor el dia, arribar a sentir-embargada per la tristesa, perquè l’hora de l’ocàs crida a la reflexió, a la balança hi ha la introspecció.

Les pèrdues ocorregudes durant l’any que acaba, són els motius principals per caure en una depressió, perquè les festes de cap d’any ja viscudes amb els éssers estimats que han desaparegut, deixen una seqüela de records que són difícils d’esborrar, revivint el dolor que s’ha patit.

La forma de viure les experiències és part de la personalitat i les persones amb tendència depressiva solen identificar situacions com aquestes, d’acord al seu acostumat estat d’ànim procliu a respondre amb tristesa davant de qualsevol final.

No obstant això per a la majoria, aquesta celebració és viscuda amb l’alegria pròpia d’una festa que suposa principalment el reconeixement de tot el bo viscut durant l’any, els èxits obtinguts, el creixement experimentat, circumstàncies que alguns no aconsegueixen registrar obstinant-se a veure només la part fosca de la realitat.

Altres se senten aclaparats per les exigències a què es veuen sotmesos a cap d’any, perquè no són capaços de modificar pautes de comportament tradicionals que no volen acceptar.

Sempre tenim la llibertat de triar com passar-la bé sense molestar a ningú tenint en compte la nostra comoditat i les nostres necessitats. Però si ens aferrem a el compliment de costums familiars que ens obliguen a esgotar les nostres energies en l’intent, estarem predisposats a no gaudir dels moments agradables que puguin oferir-aquestes festivitats.

Alguns decideixen fugir i es traslladen a altres llocs avançant les vacances per no veure ningú i eludir l’allau de compromisos i activitats prèvies a les festes que els embogeixen.

No cal participar en una celebració familiar massiva si un no vol. Com sempre, cal aprendre a dir que no i evitar involucrar-se en una cadena d’obligacions que no tots estan disposats a acceptar.

Acaba un any però el més important és que comença un altre, amb nous desafiaments, en aquesta vida plena d’incertesa, en un món cada vegada més canviant i veloç que ens exigeix ​​cada dia més i que només podrem enfrontar amb optimisme.

FOTOS o SELFIES, Sigmund Freud el EGO

Comprobado: Narcisismo, inseguridad, necesidad de atención.

¿Por qué nos tomamos fotos de nosotros mismos? Si nos tenemos muy vistos.

Sigmund_Freud, modificada a color. La foto esta tratada con algoritmos IA
Sigmund_Freud, imagen real mejorada de blanco y negro a color.

Es el EGO, Sigmund Freud (el padre del psicoanálisis) lo tendría muy claro.

El narcisismo, o el amor desproporcionado hacia uno mismo. Un desorden psicológico cuando el YO, se ama a sí misma hasta el punto de excluir a todos los demás.

Los narcisistas tienden a ser más activos en las redes sociales y publicar selfies está fuertemente vinculado al narcisismo… pero sólo en el caso de los hombres.

Las mujeres tienden a ser menos narcisistas que los hombres, a pesar de que son ellas las que publican más selfies.

Muchas personas publican selfies no porque estén enamoradas de sí mismas, sino porque quieren ser adoradas por los demás. Para Freud, esa necesidad de aprobación le habría parecido neurótica o histérica.

Llamar la atención
Recordemos que el psicoanalista empezó sus investigaciones a finales del siglo XIX, una época de represión sexual más profunda que la nuestra.

Normalmente infelices
Los selfies muestran a la gente en sus mejores momentos, cuidadosamente montados y manipulados.

Así que nos la pasamos invadidos por imágenes de las vidas y cuerpos aparentemente perfectos de otras personas.

Estudios recientes demuestran que nos llenan de envidia y nos hacen sentir aislados, inseguros e inadecuadosEn palabras de Freud, nos vuelven más neuróticos.

Freud dijo: «El objetivo del psicoanálisis es aliviar a las personas de su infelicidad neurótica para que puedan ser normalmente infelices«.

Así que la próxima vez que apuntes tu cámara hacia ti mismo, recuerda a Narciso y enfócate más bien en tus amigos. Quizás no tengas tantos «Me gusta» pero puedes contar con el de Freud.

Sexualitat en l’embaràs i el post part

SEXUALITAT EN L’EMBARÀS I EL POST PART

Quan: dimecres 3 de d’abril, 11:30 – 13:00
On: Mama Lloca, Carrer de Gaietà Ventalló, 42, 08100 Mollet del Vallès, Barcelona, España (mapa)
Descripció: DIMECRES 3 ABRIL a les 11:30 – Què hem d’esperar de la vida sexual durant l’embaràs? – I en el post part, quan ja ha nascut el nadó? – Quan podem començar a tenir relacions sexuals? – És veritat que es redueix el desig sexual? – Com ho viu la dona? I l’home? Impartit per Xavier Conesa Psicòleg – Sexòleg de Mollet Director Docent de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES) Bcn Inscripcions: mamalloca@gmail.com / 93 593 66 63 / 663 229 156 (wasap)

Ibuprofèn, paracetamol, antidepressius i altres medicaments baixen de preu el 2019

La factura pública en fàrmacs es podria reduir en 88 milions d’euros
  Actualitzat 

0

Presentacions de medicaments en una farmàcia (EFE)

La factura en farmàcia serà més barata a partir de l’1 de gener, tant per als consumidors particulars com per a l’administració.

Més de 1.270 medicaments baixaran de preu un cop entri en vigor l’ordre de preus de referència que va aprovar el Consell de Ministres el mes de novembre passat.

Gràcies a aquesta rebaixa, la factura pública es reduirà en 88 milions d’euros.

El paracetamol i l’ibuprofèn són alguns dels medicaments d’ús més comú que baixen de preu. També baixaran els de principis actius que contenen alguns antiinflamatoris, medicaments contra la tos o l’asma, fàrmacs per a l’artrosi, el colesterol, el Parkinson o la hipertensió arterial. La rebaixa d’aquest gran grup de fàrmacs suposa el 89% de la despesa total en farmàcia.

A partir del dimarts 1 de gener del 2019, les farmàcies hauran de dispensar aquests medicaments al nou preu, malgrat haver-los adquirit a un preu superior. Hauran d’assumir la diferència de preu en les existències que tinguin en estoc, un fet que no ha agradat el Col·legi de Farmacèutics, que demana un període més ampli de coexistència dels preus.